En Quim és un actor especialista a substituir artistes famosos. Amb l’ajut d’unes màscares de làtex aconsegueix ésser-ne el doble exacte. El cervell d’aquestes «feinetes» és en Joan, el seu mànager, amic, confident, conseller, còmplice i mestre. Després d’un temps de gires i substitucions de múltiples personatges famosos, en Quim comença a patir una mena d’esquisofrènia.
Destrossat psicològicament, comença a tenir dubtes de personalitat. No sap quan és ell mateix o quan és els personatges que subsitueix. Aterrit, decideix deixar per sempre més aquest “JOC” perillós de la realitat i la ficció.
“L’OMBRA “ s’inspira en un període de la meva vida en què jo vaig haver de fer la meteixa feina que fa l’heroi d’aquest romanç, en Quim: Substituir actors. Mentre escrivia i donava forma a la idea original, anava pensant en el títol de l’obra. “L’OMBRA DELS ESTELS” em va semblar prou ajustat i suggerent, i aixií s’ha dit fins fa ben poc. Val a dir, però, que “L’OMBRA DELS ESTELS” és una altra obra, la “mare” de la que vosaltres vereu… És una novel•la formada er una sèrie inacabable de situacions, escenes, apunts, escrits i pensaments que en fan un romanç massa llarg per ésser representat teatralment davant del públic.
Així fou que en Jordi Purtí (“sastre” d’ull genial) va comenár la complexa (i intensa!) feina de “retallar” i col•locar” al seu lloc totes les escenes que jo improvisava davant seu. Això, a més a més de dirigir el meu treball d’actor… El resultat d’aquesta tasca d’escriptura, improvisació i direcció es L’OMBRA.
