Grup de percussió de Cervera creat al 2009 i format per 17 intèrprets. La companyia pretén crear en l’espectador un viatge emocional a través del ritme, el moviment, les melodies i la interacció amb el públic.
Els espectacles que ofereixen combinen la varietat musical, centrada en ritmes afro-llatins interpretats amb instruments de percussió; l’espectacle visual, amb un vestuari d’estil steampunk i una acurada presència escènica; i per últim la coreografia, amb moviments explosius que atreuen el públic.
Espectacles:
Emoriô és un espectacle de percussió estàtic de carrer ple de vitalitat i energia. En aquesta peça el ritme es fusiona amb la dansa i el cant, transportant al públic per diferents emocions a través dels diferents ritmes del món. Uns personatges que se’ns presenten misteriosos van pujant la temperatura de la plaça, i amb la complicitat del públic, creen una atmosfera per culminar en una bogeria col·lectiva desbordant de força i passió.
Sabor espectacle itinerant, uns personatgesapareixen espontàniament a la teva ciutat per conduir al públic en un recorregut ple d’energia, bogeria i vitalitat. Creen un diàleg a través delritme amb l’espectador on el contagi és explosiu i imminent. Animació de carrer on la percussió, la dansa i la improvisació són elements fonamentals per atraure a tothom en aquesta experiència col·lectiva.
Possê Després de 10 anys xafant places i carrers, Sound de Secà enceta un nou projecte itinerant amb una clara mirada contemporània. Possê és un espectacle que combina música i moviment, que transmet optimisme provocant des del començament una catarsi d’energia i positivisme en el públic a qui convida a ocupar el carrer com a espai de convivència i de transmissió. Un espectacle que proposa un joc d’interacció per compartir un lloc i un moment. Una peça que parla de la comunitat, de sumar i de connectar, on la percussió es fusiona amb el moviment per comunicar-se amb el públic. La percussió entesa com a símbol de reunió, ritual i celebració en una societat cada vegada més connectada però també, i paradoxalment, cada cop més individualista.
